La Vivenda com a Pilar del Benestar

En un moviment que ha generat impacte en el mercat immobiliari espanyol, el Primer Ministre Pedro Sánchez va proposar un nou impost dirigit a compradors de propietats de fora de la UE durant la conferència "La Vivenda, el Cinquè Pilar de l'Estat del Benestar." Aquesta polèmica proposta busca limitar les compres de propietats per part de no residents estrangers, a qui Sánchez va acusar d'encarir els preus de l'habitatge per als locals. Tanmateix, els experts qüestionen la viabilitat d'aquesta mesura.

Qui són aquests compradors no residents?

Segons dades notarials recopilades per la pàgina web Spanish Property Insight, de la primera meitat de 2024, els compradors no residents de fora de la UE van representar el 2,7% del mercat immobiliari, amb 9.166 compres d'un total de 340.281 transaccions. Els britànics van constituir la majoria, seguits pels nord-americans. Les zones favorites inclouen regions costaneres com la Costa del Sol, Costa Blanca i Múrcia, que no solen ser els focus de la crisi d'habitatge assequible per als locals.

“Aquests compradors es concentren en mercats de luxe allunyats dels centres urbans on l'escassetat d'habitatge és més aguda,” explica Katya Moshnikova, consultora sènior a Urbane International Real Estate.

Per què proposar aquesta mesura?

Els crítics sostenen que la proposta té més a veure amb estratègia política que amb l'accessibilitat de l'habitatge. Segons Mark Stucklin de Spanish Property Insight, aquest anunci sembla tenir diversos objectius:

• Canviar la narrativa: Dies abans, el Partit Popular (PP) havia presentat la seva estratègia d'habitatge. La proposta de Sánchez busca recuperar l'atenció mediàtica.
• Agradar als socis d'esquerra: Els aliats de coalició han demanat mesures estrictes contra inversors estrangers, i aquesta política ressona amb la seva base.
• Desviar responsabilitat: Davant el fracàs de polítiques anteriors, culpar els compradors no residents desvia les crítiques al govern.

Què passaria si s'implementa?

Fins i tot si s'endolceix, aquesta proposta podria tenir conseqüències notables:

• Compra accelerada: Els compradors podrien avançar transaccions per evitar possibles impostos.
• Impacte en el mercat: Una caiguda en la demanda afectaria regions com la Costa del Sol, on els compradors estrangers són claus per a l'economia local.
• Percepció d'inestabilitat: Els inversors internacionals podrien veure Espanya com una destinació menys atractiva, redirigint els seus interessos a països com Portugal o Itàlia.

Conclusió: Política més que realitat

La proposta del govern espanyol sembla més una maniobra política que una política realista. Amb una coalició fràgil i resistència regional, les probabilitats d'aprovació són escasses. Tanmateix, la retòrica podria generar incertesa entre els compradors estrangers.

Per a aquells que consideren invertir en propietats a Espanya, actuar abans que després podria ser prudent, afirma Moshnikova: “Malgrat el soroll polític, Espanya continua sent una destinació atractiva per a la inversió immobiliària. Però ser proactiu pot mitigar riscos si aquestes discussions avancen.”

Fonts - Mark Stucklin, Spanish Property Insight.